ESCRACHE (DENUNCIAS PUBLICAS

martes, 29 de octubre de 2013

Interview with Don Jackson - Daddy Newbie

Normas tempranas de custodia americanos y mito de derechos del Padre- Early American Custody Standards And The Father’s Rights Myth

http://tomjameslaw.com/blog/early-american-custody-standards-and-the-fathers-rights-myth/

A menudo se dice que las leyes estadounidenses del siglo XIX temprano dio padres un derecho absoluto o casi absoluto de la custodia de sus hijos. De hecho, sin embargo, los tribunales norteamericanos decidieron primeros custodia de los niños entre divorcio y separación de los padres sobre la base de lo que creían sería servir a los mejores intereses del niño. Para decidir lo que era en el mejor interés del niño, los tribunales americanos tempranos reconocieron una preferencia general por el cónyuge que no tuvo la culpa de la ruptura del matrimonio, si el cónyuge es el padre o la madre. En general, la mayoría de los tribunales no aplicaron una preferencia generalizada por los miembros de un sexo respecto al otro, excepto en los casos de niños pequeños, en los que la mayoría de los jueces expresaron una preferencia general para colocar a los niños con sus madres.

(Richard Brunton, Mrs Reuben Humphreys of East Granby, Connecticut, 1800)
It is often said that early nineteenth century American law gave fathers an absolute or near-absolute right to custody of their children. In fact, however, early American courts decided custody of children between divorcing and separating parents on the basis of what they believed would serve the best interests of the child. In deciding what was in a child’s best interests, early American courts recognized a general preference for the spouse who was not at fault for the breakdown of the marriage, whether that spouse was the father or the mother. In general, most courts did not apply a generalized preference for members of one sex relative to the other except in cases involving young children, in which most judges expressed a general preference for placing children with their mothers.[1]
The notion that early American law gave fathers something like an absolute property right to custody regardless of what was in the best interests of the children has been repeated countless times in academic circles, judicial opinions, law review articles and legal treatises.[2] It seems almost heretical to point out that it is not true.The idea may be attributable, in some part, to a mistaken belief that American courts adopted and continued to apply English custody law.[3]Pertinacious as this idea may be, it is not true. As we have seen, American courts did not consider themselves constrained to follow English legal precedents, particularly with regard to custody law. Nineteenth century American courts never regarded children as the property of their fathers.[4] And many courts expressly rejected the English rule that fathers have a paramount right to custody in disputes between parents.[5] Early nineteenth century American custody law differed significantly from early nineteenth century English custody law.[6]

Cómo evitar la sustracción internacional de un hijo

http://jurisprudenciaderechofamilia.wordpress.com/2013/10/28/como-evitar-la-sustraccion-internacional-de-un-hijo-i-10-consejos-practicos-para-el-proceso-judicial/

28 octubre, 2013 por cristobalpinto
at the airport looking outside
Colabora hoy en el Blog la AbogadaSilvia Andrea Sejas Pardo con un artículo muy práctico con 10 consejos y recomendaciones útiles para afrontar judicialmente (ex Arts. 103 y 158 C.C) la evitación de la sustracción internacional del hijo por el otro progenitor.
¿Cómo un progenitor puede evitar la sustracción de su hijo por el otro progenitor?
   1).- Todo padre/madre que se oponga a que su hijo visite el país de origen delotro progenitor, tiene una dura carga de la prueba. El padre tiene que estar preparado para demostrar que existe un gran riesgo real –no una simple miedo o temor- de que el niño no regresará a su país de residencia habitual.
   2).- El padre/madre deberá recabar todas las pruebas posibles para demostrar al Juzgado -ante el cual solicite la prohibición de salida del país o retirada del pasaporte del menor-, de que el niño no regresará, pudiendo basarse en las siguientes conductas del otro progenitor:
   a. Una amenaza o sustracción anterior del menor (he visto dos sustracciones consecutivas de un padre/madre hacia su mismo hijo)
    b. Haber tenido conocimiento que el otro progenitor ya ha dado pasos para cambiar de país, mudanzas, inscripción de niños en nueva escuela, compra de nueva vivienda, etc.
   c. Doble Ciudadanía o nacionalidad del otro progenitor o fuerte vínculo emocional o cultural que lo ate a ese país,
    d. Amigos o familia del otro progenitor viviendo en otro país,
   e. Que el otro progenitor NO tenga fuerte lazos o arraigo en el país de residencia actual y habitual del niño,
   f. Lazos o compromisos económicos-financieros del otro progenitor con otropaís,
   g. Que el otro progenitor NO tenga interés económico financiero en regresar al país de residencia habitual del niño, por haber contraído deudas, afrontar hipotecas y carecer de trabajo, etc.
    h. Antecedentes penales,
    i. Celos o aversión hacia el otro progenitor,
    j. Un historial de inestabilidad emocional y económica.
  3).- Un padre que inapropiadamente obstruye la relación paterno/materno-filial no será bien visto por ningún Juez.
   4).- A través de documentos o testigos, debe permitir que el Juez saque sus conclusiones basada en hechos reales o pruebas convincentes para que el consentimiento de visita del menor a otro país sea denegado.
    5).- El padre/madre debe estar preparado para explicar de forma calmada al Juez las razones por las cuales su hijo no debe salir del país de residencia.
   6).- El padre/madre necesitará contar con expertos independientesquienes puedan dar testimonio y conocimiento de esta problemática. (testimonio de Agentes de Seguridad, fuerzas públicas, etc. que manifiesten los peligros que el menor puede tener en ese país (terrorismo, guerra civil, dictadura, gran presencia del narcotráfico); el peligro de sustracción en ese mismo país y la inhabilidad del sistema legal para proveer cualquier protección al menor, como así también las fallas que ese país presente para cumplir con las obligaciones del Convenio de La Haya de 1980 sobre Aspectos civiles sobre la sustracción internacional de menores.
   7).- No conformarse con el mero hecho de que el niño viajará a un país signatario del Convenio de la Haya 1980, si bien el Convenio es un tratado fuerte, hay países que varían drásticamente su interpretación y su ejecución. Países como UK, Australia y Nueva Zelanda restituyen a los niños de forma ágil y eficiente, pero hay otro mucho mas lentos como sonAlemania, Francia y Argentina, u otros que cumplen parcialmente, tales como México, Colombia y Austria.
   8).- Revea con su abogado especialista en sustracción de menores, cualquiercondición que pueda asegurar que su hijo regresará al país.
   9).- No confiarse en las promesas del otro progenitor, estas promesas carecende valor si el padre o madre retiene a su hijo en otro país. Sin embargo, será sumamente útil si ambos progenitores firman un consentimiento de viaje con una promesa de retorno concreta, este documento tendrá un gran valor en una futura litigación o solicitud de restitución de menor.
   10).- No esperar hasta el último momento para acudir a un abogadoespecialista en sustracción de menores, si bien un Juez puede dictar restricciones a la salida de un menor del país de forma urgente, la realidad es que un Juez no podrá prevenir una posible sustracción de un viaje que ha sido planificado con gran anticipación.
 Silvia Andrea Sejas Pardo es Abogada española y argentina ejerciente en ambos países. Además es Presidente de la Asociación CLAMíS Centro Legal de Ayuda a Menores Internacionalmente Sustraídoscon NIF G66135781 base en Barcelona que cuenta con una red de abogados en América y Europa para atender sustracciones internacionales parentales de menores.

martes, 22 de octubre de 2013

González Pons llama “hijos de puta” a los maltratadores de mujeres

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/25/valencia/1369481843_865666.html


El protagonista era el presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, que organizó un acto para celebrar su primer año como presidente del PP valenciano, pero el vicesecretario de Estudios y Programas del PP, Esteban González Pons, se llevó esta mañana un intenso aplauso de sus correligionarios. El diputado popular condenó enérgicamente la violencia de género en su intervención, tras los recientes fallecimientos de cuatro mujeres a manos de sus parejas: "Es un drama intolerable. El Gobierno está tomando medidas pero son insuficientes si no nos acompaña toda la sociedad. El 80% de las mujeres asesinadas nunca ha denunciado". Luego cambió el tono para concluir: "Si entre todos no las ayudamos a denunciar, seguirán muriendo. La confianza que tengan con nosotros, en la sociedad, tiene que ser más grande que el miedo que le tienen al hijo puta que las mata".
En el acto, al que asistieron los ministros de Economía, Luis de Guindos, e Industria, José Manuel Soria, la alcaldesa de Valencia respondió a su posible imputación en el caso Nóos, anunciando que volverá a presentarse a la alcaldía de Valencia. Y que volverá a "ganar", sin "cambios de cromos ni historias". También aseguró que jamás ha dado "un paso atrás ante las dificultades" y que no lo hará ahora. "Para mí no hay mayor honor que ser alcaldesa, aquí estoy y aquí estaré, nada desgasta más que estar 22 años en la oposición", agregó.
Por otra parte, el presidente de las Cortes Valencianes, Juan Cotino, indicó a los medios que el Parlamento aún no ha recibido la solicitud del juzgado de Palma, que se encarga de la instrucción del caso Nóos, para que se acredite la condición de aforados de los diputados Francisco Camps y Rita Barberá, y agregó que "cuando venga el papel, se contestará, como todos".

Muchachos acusados con denuncias falsas de violencia doméstica

http://www.ministeriodeequilibrio.com/viewtopic.php?f=21&t=2943

No solamente son los hombres son los que sufren las injusticias de las falsas denuncias por malos tratos y violencia doméstica. El pasado día 9-12-2009, mi hijo de 17 años recién cumplidos, fue detenido, esposado, fichado y encerrado en una celda por una denuncia falsa de violencia doméstica.
Hace un año, cuando tenía 16 años conoció a una mujer tres años mayor que él, a partir de ese momento dejó estudios y prácticamente las relaciones familiares, a cualquier hora que le llamase salía detrás de ella obsesionado, manipulándole emocionalmente como ella a querido, el día 9-12-2009 tuvieron una discusión en la calle donde se insultaron mutuamente, y un vecino llamó a la policía que se presento en pocos segundos, y comprobando que era una simple discusión de pareja sin más, los dejó marchar.. Pasadas unas horas se presentaron cinco agentes uniformados en mi casa buscando al chico, porque los padres asesorados por el instituto de la mujer habían puesto una denuncia por malos tratos en la comisaría, pidiendo una orden de alejamiento y de esta manera buscar la solución, para que no se vieran más, y todo esto sin ningún parte de lesiones, y declarando el testigo a la fiscal que no hubo violencia física. ¿Cómo es posible que estas cosas puedan ocurrir a estas alturas... en manos de quien estamos?
La fiscal me aseguró que el caso no tenía importancia y que seguramente no habría juicio y que en ningún momento se plantearía encerrar al chico.
El jueves día 8 se celebró el juicio y ese mismo día fue esposado y encerrado en un reformatorio tipo cárcel. Esta mujer alegó en el juicio que tenía miedo y que el chico había roto la orden de alejamiento, es vecina y vive a 200 metros de nuestra casa,(demencial).
Cuando se marchó con su amiga, la vieron por la calle partiendose de risa mientras mi hijo de 17 años se quedaba llorando y esposado camino del reformatorio.

Estaría dispuesto a llegar hasta donde fuese para sacar a la luz este caso.

Muchas gracias.

ticktockgoin@yahoo.es 

LAS NAZIS DEL FEMINISMO INTERNACIONAL

Multimillonaria pide esterilizar a los pobres para acabar con la crisis                                            http://www.rpp.com.pe/2013-05-30-multimillonaria-pide-esterilizar-a-los-pobres-para-acabar-con-la-crisis-noticia_599818.html

Gina Rinehart, la mujer más rica del mundo, explicó su idea para combatir la crisis económica en Australia.
"Evitando que los pobres procreen, podemos crear una nueva clase de australianos inteligentes, trabajadores y bien pagados que forjarán nuestro futuro económico", sostuvo.
La heredera de un imperio minero aseguró que las desigualdades se deben a diferencias de inteligencia y que su país enfrenta una crisis por la mezcla de la fortaleza del dólar australiano y la caída de los precios de las materias primas.
Rinehart añadió que toda pareja que gane menos de 100 mil dólares australianos al año (10.000 dólares), deben someterse a una vasectomía o ligadura de trompas y aquellos que superen esa cifra anualmente "deben ser motivados para que tengan unos 10 ó 12 hijos".
"Sólo con la eliminación de los residuos y enfocándonos en nuestros trabajadores más brillantes y eficientes podemos superar a nuestros rivales emergentes en el mundo", señaló.
"Estoy dispuesta a pagar un sueldo decente siempre que el destinatario sea el hijo de un doctor y no el hijo de un mesero frustrado. El problema es que las clases bajas parecen estar superando a los inteligentes y no puedo encontrar trabajadores decentes en ninguna parte", agregó.











Family Court - The Horrors of Divorce for Men

"O outro lado das pensões de alimentos das crianças" in Publico (12/5/2013)

http://igualdadeparental.blogspot.com.es/2013/05/o-outro-lado-das-pensoes-de-alimentos.html

lunes, 21 de octubre de 2013

El sistema judicial de custodia Roto - ¿Hay motivos para la esperanza?

The Broken Custody Court System - Is there Reason for Hope?



by Barry Goldstein
Attorney, Author, Advocate for Mothers Without Custody and Victims of Domestic Violence

Every day I hear horrific stories of courts using deeply flawed and outdated practices that ruin the lives of protective mothers and their children. I learn about the unspeakable pain and anguish caused by the bias and unwillingness to consider new research that demonstrates the standard practices are hurting children. I hate these stories with a passion while feeling deeply honored that protective mothers trust me enough to share them with me. Surprisingly, I am going to provide information that suggests that there is hope. I think this is important psychologically because we are all inevitably worn down by the catastrophic stories we experience so we need reason to hope. It also may be that in projecting a sense of confidence it will encourage better results and coverage. In fact, in recent months I have started to see signs that maybe something good is happening and this long national nightmare might eventually end.               Read more »

Searching Out Solutions (SOS) for victims of crime.


Father suing children's mother, Children Services for alleged false report

Father suing children's mother, Children Services for alleged false report A father has filed a lawsuit against the mother of his children, Lorain County Children Services and a caseworker for a report he says contains alleged false claims and statements about him.


Se Buscan los padres Biologicos de esta niña de 4 años, localizada en Grecia en Un campamento Gitano

El descubridor de cuatro años de edad chica rubia en la investigación policial en el campamento de gitanos en Farsalon Larissa " La Sonrisa del Niño ", anunció que los pequeños en el orden del fiscal Larissa se ​​quedará en casa de la Agencia.

La presencia de cuatro años de edad chica rubia en el campo y las inconsistencias en el depósito de la ' supuesta ' como padres , que intrigaron a la policía , que pidió un ADN de la muestra biológica decisión. A partir de los resultados de las pruebas mostraron que no es su hijo biológico y trajo contra ellos en los procesos penales . Este hecho motivó el mecanismo del Estado , y después de procesar la intervención el niño decidió quedarse en su organización de origen " La Sonrisa del Niño " por la búsqueda de sus padres biológicos.

Με αφορμή την εύρεση τετράχρονου ξανθού κοριτσιού σε έρευνα της αστυνομίας σε καταυλισμό Ρομά στην περιοχή Φαρσάλων Λάρισας «Το Χαμόγελο του Παιδιού» ανακοινώνει ότι η μικρή κατόπιν εντολής του εισαγγελέα Λάρισας, θα μείνει σε σπίτι του Οργανισμού.

Η παρουσία του τετράχρονου ξανθού κοριτσιού στον καταυλισμό καθώς και οι αντιφάσεις στην κατάθεση των «φερόμενων» ως γονέων, κέντρισαν το ενδιαφέρον της αστυνομίας η οποία ζήτησε να πραγματοποιηθεί λήψη βιολογικού δείγματος DNA. Από τα αποτελέσματα των εξετάσεων προέκυψε ότι δεν πρόκειται για βιολογικό τους παιδί και ασκήθηκε σε βάρος τους ποινική δίωξη. Το γεγονός κινητοποίησε το μηχανισμό της Πολιτείας, και έπειτα από εισαγγελική παρέμβαση το παιδί αποφασίστηκε να μείνει σε σπίτι του οργανισμού «Το Χαμόγελο του Παιδιού» μέχρι την εύρεση των βιολογικών του γονέων.

" Tenemos un Derecho Civil de ser padres. " un ensayo de John Murtari, Coordinador del Grupo, AKidsRight.Org

http://childrensrightsflorida.wordpress.com/2013/10/18/is-parenting-a-civil-rights-issue/

Is Parenting A Civil Rights Issue?

In 21st Century America many believe all our Civil Rights have been recognized. To mention a few: freedom of speech and religion, personal liberty, equal treatment for women and people of color. All foundations of a healthy society. But what about the security of family, the right of parents to raise and nurture their own children?
When my son Domenic was born I’d never thought about Family Rights. I had a two-parent family. None of my friends had been in a custody battle. I assumed I’d be able to share the same love and attention on my son as my parents did with me. The painful experience of a divorce taught me that I was very wrong.
I discovered, as have many parents, that if my relationship with my child is challenged by a former spouse or even a social worker, my child and I have no right to family. A trial may occur, but there will be no jury of my peers. A lone judge will decide what’s in the “best interest” of my child. This could include limited or no contact with a loving parent for an entire childhood.
I’ve come to believe we have a Civil Right to be presumed FIT & EQUAL parents to our children, unless you are convicted in a criminal court of being a demonstrated threat to your kids. Good, average, and poor parents are all FIT & EQUAL parents.
Why? Because one foundation of morality is the supremacy of individual conscience – what many know as “let your conscience be your guide.” What more natural obligation does any parent have than to care for their own kids? To be present in their lives in the many roles that only a parent can fill.
1778. Conscience is a judgment of reason whereby the human person
recognizes the moral quality of a concrete act that he is going to
perform, is in the process of performing, or has already
completed. In all he says and does, man is obliged to follow
faithfully what he knows to be just and right….
1782. Man has the right to act in conscience and in freedom so as
personally to make moral decisions. ”He must not be forced to act
contrary to his conscience. Nor must he be prevented from acting
according to his conscience….”
A second precept says any law which stops us from acting according to a “well formed” conscience is immoral. Is it any wonder parents and children unjustly separated find it one of the most painful and disruptive experiences of their lives?
While it is difficult to compare Civil Rights; what would you find more disturbing: being told to sit in the back of the bus, not being allowed to vote, or ordered to no longer hug the child you love?
Fit parents should decide what’s in the best interest of their child. Some think a distinction should be made between good, average, and poor parents. But how can we make a single determination in a multifaceted and dynamic relationship? Like most of us I have mixed feelings about what my parents chose for me. Times I knew they made mistakes, times when I would have preferred one over the other. I saw our relationship change as I matured, but we all grew together as family through good times and bad.
Only the bad parent should be excluded, one who threatens the safety of their child with malintent. Society justly intervenes for those who seek to destroy the relationship. There would be no potential for growth. This would be a serious crime prosecuted in a criminal court.

PADRE SYGAPA - SYGAPA (Asociación para la dignidad del hombre y Patrik)


ΕΠΙΤΡΟΠΟΣ ΠΡΟΣΤΑΣΙΑΣ ΤΩΝ ΔΙΚΑΙΩΜΑΤΩΝ ΤΟΥ ΠΑΙΔΙΟΥ

ΘΕΣΗ ΕΠΙΤΡΟΠΟΥ ΠΡΟΣΤΑΣΙΑΣ ΤΩΝ ΔΙΚΑΙΩΜΑΤΩΝ ΤΟΥ ΠΑΙΔΙΟΥ
ΑΝΑΦΟΡΙΚΑ ΜΕ ΤΟ ΡΟΛΟ ΤΩΝ ΚΡΑΤΙΚΩΝ ΥΠΗΡΕΣΙΩΝ ΣΕ ΠΕΡΙΠΤΩΣΕΙΣ ΠΡΟΒΛΗΜΑΤΩΝ ΕΠΙΚΟΙΝΩΝΙΑΣ ΠΑΙΔΙΟΥ- ΓΟΝΕΑ ΤΟΥ ΟΠΟΙΟΥ ΟΙ ΓΟΝΕΙΣ ΕΙΝΑΙ ΣΕ ΔΙΑΣΤΑΣΗ Ή ΔΙΑΖΕΥΓΜΕΝΟΙ
ΑΠΟΤΕΛΕΣΜΑ ΔΙΕΡΕΥΝΗΣΗΣ ΠΑΡΑΠΟΝΩΝ
Λευκωσία, Ιούλιος 2012
A. Αντικείμενο της Θέσης
Σύμφωνα με τον Περί Επιτρόπου Προστασίας των Δικαιωμάτων του Παιδιού Νόμο του 2007 [Ν.74(Ι)/2007], στο εξής «ο Νόμος», η Επίτροπος Προστασίας των Δικαιωμάτων του Παιδιού έχει ως αποστολή την προάσπιση και προαγωγή των δικαιωμάτων του παιδιού (άρθρο 3).

Προς επίτευξη της αποστολής της, η Επίτροπος έχει σειρά αρμοδιοτήτων που περιλαμβάνουν, «τον έλεγχο και την παρακολούθηση νομοθεσιών και πρακτικών και την υποβολή προτάσεων, με στόχο την εναρμόνιση της νομοθεσίας με σχετικές διεθνείς συμβάσεις» [άρθρο 4(1)(ε)], καθώς και «τη διαφώτιση και ευαισθητοποίηση της κοινωνίας, έτσι ώστε αυτή να κινητοποιηθεί και να διασφαλίσει πρακτικά τα δικαιώματα των παιδιών στην οικογένεια, στο σχολείο, στην κοινότητα και στην κοινωνία γενικώς»[άρθρο 4(1)(β)].

Μέσα στα πλαίσια επίτευξης των αρμοδιοτήτων της, η Επίτροπος δύναται, ανάμεσα σε άλλα, να «αξιολογεί το αποτέλεσμα της διερεύνησης παραπόνων από οποιαδήποτε Αρχή ή Υπηρεσία αναφορικά με την παραβίαση των δικαιωμάτων του παιδιού» [άρθρο 4(2)(ι)] και να «απευθύνει συστάσεις και εισηγήσεις προς όλους τους αρμόδιους φορείς που ασχολούνται με τα παιδιά και, κατά την κρίση της, δίνει δημοσιότητα σ’ αυτές» [άρθρο 4(2)(δ)].
--------------------------------------------------------------------------------

Στην άσκηση των πιο πάνω αρμοδιοτήτων της η Επίτροπος κρίνει ότι ενδείκνυται να δημοσιοποιήσει την παρούσα Θέση της αναφορικά με το ρόλο των Κρατικών Υπηρεσιών σε περιπτώσεις προβλημάτων επικοινωνίας παιδιού – γονέα του οποίου οι γονείς είναι σε διάσταση ή διαζευγμένοι.

Το θέμα αυτό απασχολεί το Γραφείο της Επιτρόπου από την αρχή της λειτουργίας του θεσμού κατ’ επανάληψη. Με βάση τα παράπονα που υποβλήθηκαν, η Επίτροπος έχει παρέμβει προς την Υπουργό Εργασίας και Κοινωνικών Ασφαλίσεων σχετικά με το χειρισμό που ακολούθησαν οι Υπηρεσίες Κοινωνικής Ευημερίας (ΥΚΕ) για την κάθε περίπτωση.
Λόγω του ότι, η Επίτροπος έλαβε αριθμό παραπόνων που άπτονται του ίδιου θέματος, τα οποία έχουν ήδη διερευνηθεί, θεωρεί ότι ενδείκνυται να τοποθετηθεί σφαιρικά στο θέμα του ρόλου και της ευθύνης των Κρατικών Υπηρεσιών σε περιπτώσεις προβλημάτων επικοινωνίας παιδιού - γονέα που δημιουργούνται όταν οι γονείς είναι σε διάσταση ή διαζευγμένοι. Στόχος της Επιτρόπου είναι να προβεί σε συγκεκριμένες εισηγήσεις προς το αρμόδιο Υπουργείο και Υπηρεσίες, οι οποίες, ευελπιστεί ότι, θα αποτελέσουν χρήσιμο εργαλείο στην προσπάθεια όλων μας για διασφάλιση των δικαιωμάτων των παιδιών.

B. Το παράπονο

Από τη διερεύνηση των παραπόνων από την Επίτροπο, διαπιστώθηκε η σοβαρότητα των χρόνιων και των ακραίων προβλημάτων που δημιουργούνται λόγω της έντονης δυσλειτουργικότητας της σχέσης μεταξύ των γονέων μετά το χωρισμό σε βάρος του συμφέροντος του παιδιού. Τέτοια παραδείγματα προβληματικών καταστάσεων που δημιουργούνται, είναι η χρόνια παρακοή διαταγμάτων επικοινωνίας (και της με όρους επιβλεπόμενης επικοινωνίας) μεταξύ παιδιού- γονέα σε συνδυασμό με:

• ενδείξεις έντονης ψυχοπαθολογίας του γονέα που έχει τη φύλαξη του παιδιού σε σημείο που να δημιουργεί ερωτηματικά για τη γονική του ικανότητα

• καταγγελίες για σεξουαλική παρενόχληση/ κακοποίηση του παιδιού (η οποία δεν έχει αποδειχθεί ή/και και δεν έχει ασκηθεί ποινική δίωξη εναντίον του κατ΄ ισχυρισμόν θύτη)

• μετάδοση της αρνητικής στάσης του ενός γονέα προς το παιδί σε ότι αφορά την επικοινωνία του με τον άλλο γονέα

• έντονες αλληλοκατηγορίες μεταξύ συζύγων/γονέων

• ισχυρισμούς εκ μέρους του γονέα που έχει τη φύλαξη ότι το ίδιο το παιδί δεν επιθυμεί επικοινωνία με τον άλλο γονέα

• απομάκρυνση των παιδιών από το συγγενικό περίγυρο της πλευράς του γονέα που δεν έχει τη φύλαξη

• απαγωγή παιδιού από τον ένα γονέα

• χρόνια απομάκρυνση και διάσπαση του δεσμού μεταξύ παιδιού και γονέα

• δημιουργία προβλημάτων κατά τη διάρκεια επικοινωνίας (όταν αυτή πραγματοποιείται)

• άρνηση συνεργασίας των γονέων ή ενός εξ’ αυτών με τις ΥΚΕ και αδυναμία περαιτέρω ουσιαστικής παρέμβασης από τις ΥΚΕ

• άρνηση συνεργασίας των γονέων ή ενός εξ’ αυτών με ψυχολόγο ή άλλο ειδικό

• μη παροχή συγκατάθεσης των γονέων ή ενός εξ’ αυτών για παρακολούθηση των παιδιών τους από παιδοψυχολόγο

• άσκηση ψυχολογικής βίας από τους γονείς ή ένα εξ’ αυτών στα παιδιά με αποτέλεσμα την ανάπτυξη έντονων συναισθηματικών και ψυχολογικών προβλημάτων

• καταδίκη γονέα σε φυλάκιση μετά από επαναλαμβανόμενες παρακοές διατάγματος επικοινωνίας

Κοινό στοιχείο αυτών των περιπτώσεων είναι οι χρονοβόρες δικαστικές διαδικασίες Γονικής Μέριμνας που αφορούν παρακοή διαταγμάτων επικοινωνίας παιδιών με τον έναν από τους δύο γονείς. Όπως αβίαστα διαπιστώθηκε, αξιολογώντας τις περιπτώσεις αυτές, φαίνεται ότι η παρακοή των διαταγμάτων επικοινωνίας οφείλεται στις δυσλειτουργικές σχέσεις των γονέων που δημιουργούνται μετά το χωρισμό με αποτέλεσμα το παιδί να υιοθετεί αρνητική στάση προς έναν γονέα και να μην επιθυμεί επικοινωνία με αυτόν. Ακόμα ένα κοινό σημείο που ξεκάθαρα προκύπτει από το περιεχόμενο των απαντήσεων της Υπουργού Εργασίας και Κοινωνικών Ασφαλίσεων προς την Επίτροπο σε συνάρτηση με την υφιστάμενη νομοθεσία, είναι ο στην πράξη περιορισμένος και/ή ανεπαρκής ρόλος των ΥΚΕ για τη διασφάλιση του συμφέροντος του παιδιού, ειδικότερα στις περιπτώσεις που οι γονείς δεν είναι δεκτικοί συνεργασίας.
Γ. Περιγραφή Έρευνας

Στα πλαίσια διαδικασίας διερεύνησης κάθε παράπονο εξετάστηκε μέσα από παρέμβαση της Επιτρόπου προς την Υπουργό Εργασίας και Κοινωνικών Ασφαλίσεων. Στην κάθε συγκεκριμένη παρέμβαση της η Επίτροπος, αφού παρέθετε τα γεγονότα όπως είχαν τεθεί ενώπιον της και ανέλυε τις σχετικές για το θέμα πρόνοιες της Σύμβασης των Ηνωμένων Εθνών για τα Δικαιώματα του Παιδιού και τις συνεπαγόμενες υποχρεώσεις του κράτους που απορρέουν από αυτές, υπέβαλλε συγκεκριμένα για την περίπτωση ερωτήματα προς διερεύνηση. Στη βάση των απαντήσεων της Υπουργού γύρω από τα συγκεκριμένα ερωτήματα που τέθηκαν για την κάθε περίπτωση, η Επίτροπος προχώρησε σε εξέταση και αξιολόγηση του χειρισμού της περίπτωσης.

Με σκοπό την αποτελεσματικότερη άσκηση των αρμοδιοτήτων της και τη διασφάλιση των δικαιωμάτων των παιδιών, η Επίτροπος στη συνέχεια προέβη σε ομαδοποίηση παραπόνων παρόμοιας φύσεως, με στόχο την επίτευξη σφαιρικής κι ολιστικής προσέγγισης γύρω από το συγκεκριμένο θέμα, δηλαδή, του τρόπου με τον οποίο έτυχαν χειρισμού από τις Κρατικές Υπηρεσίες τα προβλήματα επικοινωνίας παιδιού- γονέα σε περιπτώσεις που οι γονείς είναι σε διάσταση ή διαζευγμένοι.

Δ. Νομικό Πλαίσιο

Όπως έχει υπογραμμιστεί και σε προηγούμενες Θέσεις της Επιτρόπου, η Σύμβαση των Ηνωμένων Εθνών για τα Δικαιώματα του Παιδιού, την οποία η Δημοκρατία κύρωσε (μετά την ψήφιση του Νόμου 243/1990) και, κατά συνέπεια τη δεσμεύει με αυξημένη ισχύ έναντι οποιουδήποτε εθνικού νόμου, επιβάλλει ότι σε όλες τις αποφάσεις που αφορούν τα παιδιά, είτε αυτές λαμβάνονται από δημόσιους ή ιδιωτικούς οργανισμούς κοινωνικής προστασίας, είτε από τα δικαστήρια, τις διοικητικές αρχές ή από τα νομοθετικά όργανα, πρέπει να λαμβάνεται πρωτίστως υπόψη το συμφέρον του παιδιού [Άρθρο 3 (1)].

Τα Συμβαλλόμενα Κράτη οφείλουν να καταβάλλουν κάθε δυνατή προσπάθεια για διασφάλιση της αρχής ότι οι γονείς είναι οι από κοινού υπεύθυνοι για την ανατροφή του παιδιού για την ανάπτυξη του. Βασική τους μέριμνα θα πρέπει να αποτελεί το συμφέρον του παιδιού τους. Για την εγγύηση και την προώθηση των δικαιωμάτων που εκφράζονται στην Σύμβαση, τα Συμβαλλόμενα Κράτη οφείλουν να παρέχουν την κατάλληλη βοήθεια στους γονείς και στους νόμιμους εκπροσώπους του παιδιού, κατά την εκτέλεση των καθηκόντων τους για την ανατροφή του παιδιού [Άρθρο 18 (1) και (2)].

Δυνάμει της Σύμβασης, τα Συμβαλλόμενα Κράτη μεριμνούν ώστε το παιδί να μην αποχωρίζεται από τους γονείς του, παρά τη θέλησή του, εκτός εάν οι αρμόδιες αρχές αποφασίσουν, με την επιφύλαξη δικαστικής αναθεώρησης και σύμφωνα με τους εφαρμοζόμενους νόμους και διαδικασίες, ότι ο χωρισμός αυτός είναι αναγκαίος για το συμφέρον του παιδιού. Μια τέτοια απόφαση μπορεί να είναι αναγκαία σε ειδικές περιπτώσεις, για παράδειγμα, όταν οι γονείς κακομεταχειρίζονται ή παραμελούν το παιδί, ή όταν ζουν χωριστά και πρέπει να ληφθεί απόφαση σχετικά με τον τόπο διαμονής του παιδιού. Όλα τα ενδιαφερόμενα μέρη πρέπει να έχουν τη δυνατότητα να συμμετέχουν στις διαδικασίες και να γνωστοποιούν τις απόψεις τους. Τα Συμβαλλόμενα Κράτη σέβονται το δικαίωμα του παιδιού που ζει χωριστά από τους δυο γονείς του ή από τον έναν από αυτούς να διατηρεί κανονικά προσωπικές σχέσεις και να έχει άμεση επαφή με τους δυο γονείς του, εκτός εάν αυτό είναι αντίθετο με το συμφέρον του παιδιού [Άρθρο 9 (1), (2) και 3].

viernes, 18 de octubre de 2013

Denuncia por acoso a su ex pareja, que había fallecido días antes Leer más: Denuncia por acoso a su ex pareja, que había fallecido días antes

http://www.europapress.es/asturias/noticia-denuncia-acosa-ex-pareja-fallecido-dias-antes-20131017131557.html

OVIEDO, 17 Oct. (EUROPA PRESS) -
   La Policía Nacional ha detenido a una joven por denuncia falsa y simulación de delito, al haber denunciado a su ex pareja por acoso e insultos cuando el hombre había fallecido días antes.
   Los hechos tuvieron lugar a finales de septiembre cuando la joven denunció haber sido víctima de acoso e insultos por parte de su ex pareja el cual tenía una orden de alejamiento de ella.
   La mujer estaba incluida en un programa de protección y tenía asignado un policía para su seguridad de las Unidades de Protección y Atención a las víctimas de violencia de género. Además tenía  asignado un dispositivo que le ponía en contacto con la Cruz Roja.
   A la Cruz Roja llamó solicitando ayuda al sentirse acosada por su pareja, por lo que le informaron que se refugiara en el bar más próximo y que enseguida acudiría la policía.
   Avisada la policía puso en marcha el dispositivo correspondiente dándose la orden inmediata de detención de su ex pareja por un presunto delito de quebramiento de condena.
   Al no localizarle por las inmediaciones se inició una búsqueda por toda la ciudad con resultado negativo, por lo que se decidió establecer una espera en las inmediaciones de su domicilio durante toda la noche por si regresaba el agresor a su vivienda, incluso se dio aviso a la policía local y guardia civil para su localización.
   Al no aparecer, los policías continuaron con las gestiones para su localización y detención, consiguiendo averiguar que según el registro civil había fallecido días antes de que, según la víctima, se produjeran los hechos.
   Interrogada sobre este extremo la joven no supo dar respuestas convincentes por lo que fue detenida por un presunto delito de denuncia falsa y simulación de delito.
   La detenida posee antecedentes penales de dos detenciones anteriores y había realizado 12 denuncias relacionadas con la violencia de género a dos personas distintas con las que mantuvo relaciones

Instrucciones a Educacion Valenciana, para regular la informacion a padres separados








Jueces y Fiscales adscritos a la Industria NAZI del Genero deben de caer YA¡¡


La Juez Carmen Amelia Gomá García y la Custodia Compartida

http://padresdivorciados.blogspot.com.es/2013/10/la-juez-carmen-amelia-goma-garcia-y-la.html

Vistos por Doña Carmen Amelia Gomá García Magistrada-Juez  con destino en el Juzgado de Familia nº 3 de A Coruña:
Para acordar la custodia compartida, la jurisprudencia menor, exige una serie de condiciones, como puede ser:
1.- un bajo nivel de conflicto entre los progenitores,
2.- buena comunicación y cooperación entre ellos, 
3.- residencias cercanas o geográficamente compatibles,
4.- rasgos de personalidad y carácter del hijo y los padres compatibles
5.- edad del menor, que permita su adaptación
6.- cumplimiento por los progenitores de las obligaciones económicas, 
7.- respeto mutuo por ambos progenitores, 
8.- que no haya excesiva judicialización de la separación, 
9.- existencia de un vínculo afectivo de él con ambos padres y que acepten este tipo de custodia y 

10.- que ambos progenitores estén de acuerdo con la alternativa de custodia compartida.